Ave a todos/as

Aquí os presento el blog desde el que tendréis que escribir vuestro diario. En el blog se pueden añadir, además de texto, imágenes, sonido y vídeo. Ya podéis participar y escribir el diario de un esclavo aquí. Recordad los textos acerca de la vida de los esclavos en la Roma Antigua y, a partir de ahí, tendréis que realizar los vuestros.

Pax vobis.

Ostia

Por esta vía pasean Flavia, Jonatán, Lupo y Nubia.

Y por esta vía, también. ¿La podrías situar en el mapa de Ostia?

Maqueta del puerto de Ostia. ¿Ves dónde está el faro desgraciado de Avito?

Ruinas de Ostia.

Diari de Julius per A. S.

XVI de març del segle II.

Hola estimat diari, soc en Julius , avui començo a escriure el meu diari per estic molt content pel destí que m'ha tocat viure com a esclau.

Ara explicaré la meva historia:

Jo vaig néixer a Grècia , a un petit poble. Era fill de un important comerciant molt ric i ell em va portar a aprendre amb els savis més importants , per aprendre a administrar els diners i , saber comerciar be i guanyar diners com ell.

Quan tenia XX anys i ja tenia molt coneixements adquirits va passar una cosa terrible :

Els Romans van envair el nostre poble i ens van fer esclaus. Jo em temia que acabaria remant fins a la mort o arrossegant grans pedres per fer edificis fins que el meu cos no pogués mes , Peró per sort no va ser així . Aparti d'aquell dia ens van tenir tancats a un vaixell sense menjar , tots apretats . Uns V dies després ens van treure del vaixell i ens van fer sortir de la bodega per una estreta pedra llarga que sobresortia uns metres del port i ens van portar a aquella ciutat , era Ostia , ho avia llegit perquè savia llegir llatí i parlar-lo i vaig comprendre que ens anirien a vendre al fòrum. Vaig passar allà unes hores , fins que va arribar un senyor que semblava força important i , coses de la sort , que em va comprar a mi .

A casa d'aquell senyor , que es deia Marcús vaig treballar dos dies escombrant i fregant la seva grandíssima casa , però al quart dia es va adonar que no era un esclau normal i que tenia una ment privilegiada. Aleshores vaig començar a administrar els seus guanys i beneficis i així he arribat fins a avui .

Avui com cada dia m'he despertat a l'hora que ha sortit el sol , he esmorzat el menjar que em dona cada dia Marcus com a recompensa de la gestió que li faig dels seus diners, i tot seguit he anat a revisar les cartes que li enviaven els altres comerciants per fer negocis, normalment jo decideixo quines peticions i mercancies acceptar i quins negocis fer però en cas de dubte sempre li pregunto a ell.

Ell cada mes em revisa la feina que he fet , encara que em te molta confiança.
desprès de revisar les cartes he anat a preparar-li l'esmorzar i ell a vingut avanç que sovint pel que he intentat anar més ràpid.

Després de dinar he sortit a treballar el camp, aquesta és la feina diaria que menys m'agrada, i he estat treballant-lo fins a l'hora de sopar , després els dos ens hem anat al llit.

XVII de març

Avui el meu amo tenia molta presa per tenir els camps segats per poder poder vendre el blat , ja que necessitava diners i m'ha enviat a treballar el camp tot el dia des de l'hora que m'he despertat, aquesta situació no es molt quotidiana per a mi ja que ja acostumo a fer feines administratives , però si que ho és per a la majoria d'esclaus, quan he acabat la jornada tenia moltíssima gana a causa de que nomes he menjat al matí i he estat tot el dia treballant ,tenia varies cremades al cos , per l'estona a la que he estat exposat al sol i em feia mal l'esquena , sense contar que estava molt cansat, no se com m'ho faria si cada dia treballes com avui sense descansar mai.

XVIII de març

Després de el dia tan agotador que vaig tenir ahir , aquest matí encara notava les conseqüències. M'he despertat encara cansat i amb gana , li he preparat el menjar al meu amo i quan a baixat m'ha donat una noticia: avui faria un viatge a un poble per fer negocis i em deixaria a mi com a representant seu.

Avui he sabut com vivia ell el dia a dia. He estat tot el dia assegut , sense esforçar-me per fer res i l'únic treball que he tingut ha sigut anar a veure com els hi van els negocis als comerciants i revisar les cartes , com cada dia.

Com envejo la vida que he tingut avui , i que si no hagués tingut tan mala sort podria ser ric i viure com ho feia el meu amo, però també penso que tanmateix també he tingut molta sort , ja que podria aver tingut un destí molt pitjor com a esclau.

A. S.

Julius Flavio Gemino

Estimat diari, 

Avui crec que serà l’ultim dia que t’escric, m'han venut a un gran ric perquè ensenyi als seus fills.

Al matí, el senyor Venalicio ens ha fet baixar del barco a cops de làtig. Després, lligats, en ha fet posar drets al terra a espera que ens comprin. A mig matí un home amb una túnica blanca m'ha mirat de dalt a baix, i ha pagat vuitcents setercis per mi.

A la tarda, m'han portat a les termes i m'han rentat de dalt a baix, després hem dinat, i m'ha començat a parlar dels seus fills i les coses que l'hi havia d'ensenyar. Després s'ha fet fosc i hem preparat la meva habitació. El nens s'han anat a dormir i al cap d’una estona hem anat nosaltres.

Espero que pugui tornar-te a escriure, estimat diari, ara durant uns dies crec que no tindré temps, però be m'hauré d’aguantar.

 Bona nit.

DIARIO DE VELINIA por L. C.

Querido diario,

 Soy Velinia he decidido empezar a escribir un diario, porque este mundo no está hecho para mí y todo el mundo me trata mal, no os he dicho que soy una esclava desde que era pequeña, mi madre ya lo era. Hace unos días me vendieron a un romano bastante rico, estoy en una casa grande con jardines y piscinas. Me cuidan bien y no me puedo quejar, en la casa hay un chico no es esclavo, es el cocinero y es muy majo, pero es imposible que yo tenga algún tipo de relación, es evidente yo no tengo ningún tipo de derecho.

En la casa hay veintitrés esclavos y yo soy la más joven me tratan bien y si queremos podemos tener una ducha diaria, son todos muy amables y ellos llevan tanto tiempo con Marcus , el amo, que son como una gran familia al cabo del tiempo espero formar yo también parte de ella.

Espero volver a escribir pronto.

Adiós.

Diario de Varinia por N. R. M.

Ave me llamo Varinia:

Soy una esclava del señor Marcellus que sirve la comida a los gladiadores. Hay un chico que se llama Marcus y es muy amable y muy simpatico. Pero no le dejan estar conmigo. Hoy han venido visitas a ver al amo y yo he tenido que llevarles la bebida, y el señor Sempronius se me ha quedado mirando, pero luego su mujer, Elena, le ha girado la cara y menos mal porque casi se le cae la baba, y cuando he ido a llevarles las bebidas el otro señor me ha levantado el vestido y le he tirado la copa encima, le he dicho que había sido sin querer aunque no era verdad. El señor Marcellus me ha vendido al señor Sempronius y luego su mujer ha pedido un combate a muerte y a elegido a Marcus y a Crixus, pero a mí no me han dejado verlo y no se lo que abra pasado con Marcus, pero no me han dejado despedirme ni nada y puede ser que no lo vuelva a ver. Y por eso le escribo esta carta:

Ave Marcus:

Soy Varina y lo único que te quería decir era lo mucho que te quiero y que puede ser que nunca nos volvamos a ver, pero yo siempre te recordaré, me han vendido al señor Sempronius y me voy con él mañana por la mañana y puede ser que sea mi último ADIÓS.

Con cariño Varina.

Y este ha sido mi último adiós para mi vida, ahora empezaré una nueva vida muy lejos de aquí.

¡Adiós!

N. R. M. Siglo III